La Covid persistent també és malaltia professional pel personal de neteja


El Jutjat Social 31 de Barcelona ha dictat a instàncies de Col·lectiu Ronda la primera sentència a Catalunya que declara en situació d'incapacitat permanent per contagi de Covid d'origen professional una treballadora de neteja que prestava serveis en un CAP durant la pandèmia.

.........................................................................

Una sentència del Jutjat Social 31 de Barcelona ha reconegut la situació d'incapacitat permanent en grau de total a una treballadora de la neteja que prestava serveis en un CAP de la localitat de Sant Adrià del Besòs durant la pandèmia com a conseqüència de les limitacions i la reducció de la capacitat laboral derivada de la Covid persistent i patologies com la fibromiàlgia. La resolució del jutjat barceloní rectifica el criteri previ de l'INSS que, després de valoració del SGAM (antic ICAM) va determinar que el quadre clínic de la pacient no implicava la impossibilitat de continuar exercint les tasques com a netejadora.

A diferència de l'INSS, la sentència considera que les patologies de l'afectada “repercuteixen en el rendiment laboral i al llarg del dia ocasionen un dèficit funcional” fins al punt de desaconsellar “les feines de mitjà o alt esforç” i contraindicar “els moviments repetitius que impliquin la columna vertebral com pot ser fregar els terres o escombrar-los, recollir papereres o netejar els vidres que en conjunt exigeixen canvis posturals continuats”.

Incapacitat d'origen professional

En el cas de la treballadora del CAP, la sentència acredita que la incapacitat permanent ha de ser considerada d'origen professional pel fet que les patologies i lesions deriven del contagi per COVID al centre de treball. En aquest sentit, la resolució recorda que la presumpció de laboralitat dels contagis per SARS COV-2 “no només és aplicable al personal sanitari o auxiliar sinó també al personal no sanitari que sigui treballador en centre assistencial o de cures de malalts, tant a ambulatoris com a institucions tancades o domicilis, com passa en el cas que ens ocupa”.

Miguel Arenas, advocat de Col·lectiu Ronda que ha representat la treballadora en el procés judicial, valora la sentència obtinguda com “un precedent important en la qualificació del contagi de COVID-19 com a malaltia professional per al personal no sanitari que presta serveis a centres sanitaris o sociosanitaris”. Tot i això, l'advocat lamenta que l'INSS “continuï aplicant un criteri restrictiu a l'hora de reconèixer l'origen laboral dels casos de COVID que afecten les persones que, sense formar part del personal sanitari, van estar treballant durament i en condicions de risc a CAPS, hospitals, residències i tota mena d'instal·lacions on s'atenia persones que lluitaven per la seva vida”. Per al lletrat, és “una veritable perversió que es negui el caràcter professional dels contagis a persones que van ser designades com a personal essencial i la contribució de les quals a l'esforç sanitari no pot ser negat”. Sobre aquesta qüestió, Miguel Arenas recorda que, al marge de la normativa dictada durant la fase d'alarma sanitària, la legislació anteriorment vigent ja establia la laboralitat de les patologies associades al contagi per virus i altres agents infecciosos per a totes les persones que prestessin serveis a instal·lacions sanitàries i sociosanitàries. “És inadmissible -comenta el lletrat- que s’utilitzi el fet que es dictessin normes específiques amb l'objectiu, precisament, d'ampliar la protecció dels treballadors durant la pandèmia per intentar reduir els drets de les persones que ja tenien reconegut aquest risc professional a través del Quadre de Malalties Professionals i d’una legislació que no va deixar d'estar vigent durant l'alarma sanitària. Ha estat necessari que els jutjats dictessin sentències reconeixent com a professionals els contagis per COVID de les gerocultores i personal auxiliar de residències i ara també per a les netejadores. Curiosament, dos col·lectius professionals integrats de forma molt majoritària per dones, amb elevats percentatges de persones migrants i, en molts casos, condicions laborals precàries”

.........................................................................

Una sentència del Jutjat Social 31 de Barcelona ha reconegut la situació d'incapacitat permanent en grau de total a una treballadora de la neteja que prestava serveis en un CAP de la localitat de Sant Adrià del Besòs durant la pandèmia com a conseqüència de les limitacions i la reducció de la capacitat laboral derivada de la Covid persistent i patologies com la fibromiàlgia. La resolució del jutjat barceloní rectifica el criteri previ de l'INSS que, després de valoració del SGAM (antic ICAM) va determinar que el quadre clínic de la pacient no implicava la impossibilitat de continuar exercint les tasques com a netejadora.

A diferència de l'INSS, la sentència considera que les patologies de l'afectada “repercuteixen en el rendiment laboral i al llarg del dia ocasionen un dèficit funcional” fins al punt de desaconsellar “les feines de mitjà o alt esforç” i contraindicar “els moviments repetitius que impliquin la columna vertebral com pot ser fregar els terres o escombrar-los, recollir papereres o netejar els vidres que en conjunt exigeixen canvis posturals continuats”.

Incapacitat d'origen professional

En el cas de la treballadora del CAP, la sentència acredita que la incapacitat permanent ha de ser considerada d'origen professional pel fet que les patologies i lesions deriven del contagi per COVID al centre de treball. En aquest sentit, la resolució recorda que la presumpció de laboralitat dels contagis per SARS COV-2 “no només és aplicable al personal sanitari o auxiliar sinó també al personal no sanitari que sigui treballador en centre assistencial o de cures de malalts, tant a ambulatoris com a institucions tancades o domicilis, com passa en el cas que ens ocupa”.

Miguel Arenas, advocat de Col·lectiu Ronda que ha representat la treballadora en el procés judicial, valora la sentència obtinguda com “un precedent important en la qualificació del contagi de COVID-19 com a malaltia professional per al personal no sanitari que presta serveis a centres sanitaris o sociosanitaris”. Tot i això, l'advocat lamenta que l'INSS “continuï aplicant un criteri restrictiu a l'hora de reconèixer l'origen laboral dels casos de COVID que afecten les persones que, sense formar part del personal sanitari, van estar treballant durament i en condicions de risc a CAPS, hospitals, residències i tota mena d'instal·lacions on s'atenia persones que lluitaven per la seva vida”. Per al lletrat, és “una veritable perversió que es negui el caràcter professional dels contagis a persones que van ser designades com a personal essencial i la contribució de les quals a l'esforç sanitari no pot ser negat”. Sobre aquesta qüestió, Miguel Arenas recorda que, al marge de la normativa dictada durant la fase d'alarma sanitària, la legislació anteriorment vigent ja establia la laboralitat de les patologies associades al contagi per virus i altres agents infecciosos per a totes les persones que prestessin serveis a instal·lacions sanitàries i sociosanitàries. “És inadmissible -comenta el lletrat- que s’utilitzi el fet que es dictessin normes específiques amb l'objectiu, precisament, d'ampliar la protecció dels treballadors durant la pandèmia per intentar reduir els drets de les persones que ja tenien reconegut aquest risc professional a través del Quadre de Malalties Professionals i d’una legislació que no va deixar d'estar vigent durant l'alarma sanitària. Ha estat necessari que els jutjats dictessin sentències reconeixent com a professionals els contagis per COVID de les gerocultores i personal auxiliar de residències i ara també per a les netejadores. Curiosament, dos col·lectius professionals integrats de forma molt majoritària per dones, amb elevats percentatges de persones migrants i, en molts casos, condicions laborals precàries”