Des de l’1 d’octubre de 2023 s’equipara el treball a temps parcial i el treball a jornada completa a efectes de còmput dels períodes de cotització necessaris pel reconeixement de les pensions de jubilació, incapacitat permanent i temporal, naixement, cura del menor, mort i supervivència.
.........................................................
La modificació introduïda pel RDL 2/2023 en el redactat de l’article 247 de la Llei General de la Seguretat Social suposa la definitiva adaptació de la legislació vigent al principi d’equiparació del treball a temps parcial amb el treballa jornada completa pel que fa al càlcul dels períodes de cotització en matèria de Seguretat Social. O el que és el mateix, s’acaba amb la situació de discriminació i greuge que afectava les persones que treballen a temps parcial a l’hora d’accedir a l’acció protectora de la Seguretat Social. Unes persones que, no ho oblidem, són dones en 3 de cada 4 casos. Gairebé el 25% de les dones ocupades treballen mitjançant un contracte a temps parcial mentre que entre els homes, la taxa de temporalitat se situa només lleugerament per sobre del 7%.
Un dia treballat, un dia cotitzat
La reforma introduïda a la regulació del règim de Seguretat Social es resumeix, molt bàsicament, en el fet que d’ara en endavant, cada dia d’alta a la Seguretat Social es considerarà un dia cotitzat a efectes d’accés a prestacions, al marge de quin sigui el percentatge treballat de la jornada. El canvi és veritablement molt substancial. Fins ara, el càlcul per determinar els anys cotitzats per una persona i establir, per exemple, quina havia de ser la base reguladora a l’hora de calcular l’import d’una pensió d’incapacitat permanent es feia aplicant als anys naturals cotitzats el que s'anomenava el coeficient global de parcialitat. Això és, per a una persona contractada al 50% de la jornada, el nombre d'anys cotitzats es reduiria en la mateixa proporció i, per tant, si hagués cotitzat al llarg de 20 anys, a efectes del càlcul de la base reguladora passarien a ser 10 anys de cotització. Una vegada obtinguda aquesta xifra, es procedia a aplicar un coeficient de 1.5 per obtenir, ara sí, el nombre d'anys que es prenien en consideració com a cotitzats a l'hora de calcular i establir la base reguladora. Quin és el problema? Doncs és senzill: si prenem els 20 anys cotitzats de la persona de l'exemple, els dividim pel 50% i apliquem al resultat un coeficient de 1.5 obtenim que només se li comptabilitzaran 15 dels 20 anys que aquesta persona va treballar a temps parcial.
Una reforma forçada judicialment
Tot i la valoració positiva que cal fer d’aquesta acció legislativa i la conseqüència que se’n deriva de facilitar l’accés de milions de persones a les pensions i prestacions de la Seguretat Social, no podem ignorar que aquesta reforma ha estat imposada per les nombroses i important sentències dictades tant pels Tribunals nacionals com pel propi Tribunal de Justícia de la Unió Europea als darrers anys que han condemnat el caràcter discriminatori vers les persones treballadores a temps parcial de l’anterior sistema de càlcul del període de cotització. Per exemple, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el denominat «cas Elbal Moreno», de novembre de 2012, ja va sentenciar que les condicions d'accés a la jubilació pels treballadors a temps parcial -15 anys de cotització mínima- suposava una vulneració «relativa a l'aplicació progressiva del principi d'igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de Seguretat Social». La resolució de l'Alt Tribunal europeu considerava que la norma «exigeix als treballadors a temps parcial, en la seva immensa majoria dones, en comparació amb els treballadors a temps complet, un període de cotització proporcionalment major per accedir, en el seu cas, a una pensió de jubilació contributiva en quantia proporcionalment reduïda a la parcialitat de la seva jornada». Des de llavors, tal i com dèiem, diferents sentències s’han pronunciat en termes similars en relació, entre d’altres, a la discriminació de les treballadores a temps parcial en el càlcul dels anys cotitzats que s'utilitza per establir la base reguladora de la prestació per incapacitat permanent derivada de malaltia comuna o en l’accés anticipat a la jubilació. En aquest dossier podeu consultar de forma molt més extensa el contingut d’aquestes i altres important sentències que destacaven l’efecte discriminatori del càlcul dels anys cotitzats per les persones ocupades a temps parcial.
Corregir la precarietat de gènere
La reforma introduïda pel RDL 2/2023 ha de contribuir decisivament a posar punt i final a la situació de permanent vulneració del principi de no discriminació que ha de regir en l’accés a la protecció de la Seguretat Social segons la legislació comunitària i la pròpia Constitució espanyola. Fins ara, el mètode de càlcul tant dels anys cotitzats com de la base reguladora infringia aquest principi doblement. D’una banda, discriminava les persones empleades a temps parcial respecte les que treballen a jornada completa pel fet de no prendre en consideració la totalitat dels seus anys cotitzats, com sí que passa amb aquest segon col·lectiu. Però a més a més, representa un cas evident de discriminació per raó de gènere. Són les dones qui de forma predominant pateixen en major percentatge les diferents formes de precarietat existents en el nostre entorn laboral: temporalitat, parcialitat i desocupació. Un escenari al qual cal sumar la persistència d’una evident bretxa de gènere pel que fa a les quanties salarials i la preeminència de les dones en els sectors econòmics de menor reconeixement econòmic i social. Tot plegat, juntament amb el fet que moltes dones tenen carreres de cotització més curtes derivades de l’abandonament del món laboral com a conseqüència de l’obligació de fer-se càrrec de la cura de fills i familiars o de la desigual distribució de les càrregues domèstiques, han contribuït en el passat i continuen fent-ho avui a una clara feminització de la pobresa. Situació perllongada en el moment d’accedir a les prestacions de la Seguretat Social, llastrades per aquests salaris més baixos i menor temps de cotització.
És en aquest context on cal posar en valor la reforma en vigor des de l’1 d’octubre de 2023. Si més no, deixem enrere un d’aquests vectors de precarietat conjugada en femení.
